L’any 1922 la comparsa dels Nans de Mataró estava formada per només sis membres. El 25 de juliol hi va haver una gran celebració per rebre en Patufet, que va arribar en el tren de les sis de la tarda a la ciutat. El van rebre les autoritats, la Banda Municipal, els Gegants, els Nans i dos nous nans que s’incorporaven també a la comparsa, els Porrers, que ara coneixem com a Macer Seriós i Macer Rialler. En Patufet pujà dalt d’un auto i va fer el recorregut acompanyat de la mainada i les marxes de la Banda fins a l’Ajuntament. En Patufet pujà al balcó i recità el seu discurs:

Salut amics, entre vosaltres
per sempre més ja’m tindreu;
l’amistat des d’ara us brindo
i no us en penediriu.

Jo vos contaré rondalles,
que so aprés d’un vell gegant,
que a voltes us farán riure,
i altres vos enternirán.

I educaré amb gelosia,
vostre cor i vostre esprit.
Salut amics, el món és nostre.
Avant, de cara a l’Infinit.

Els primers documents que acrediten l’existència d’una Àliga a Mataró són de l’any 1601. Era l’època d’esplendor de l’àliga com a entremès en la societat del moment, i en conserva el caràcter protocol·lari i participatiu als esdeveniments de ciutat amb component religiós. L’any 1799 és la primera vegada que la figura assisteix a la processó del 27 de juliol dedicada a les santes Juliana i Semproniana. Després hi ha un llarg període en què no en sabem res, i és el 25 de juliol de 1987 quan l’Àliga es reincorpora al panorama festiu de la ciutat. Participa en els actes solemnes en què també assisteix el consistori. Té un tarannà distingit i un dels moments més importants és quan balla davant les relíquies de les Santes a la porta de la basílica, el 27 de juliol, després de l’ofici. El grup de músics que l’acompanyen són els Ministrils, i la música central de l’Àliga és una peça procedent de l’arxiu de l’Abadia de Montserrat.

L’any 1979, fruit de la iniciativa ciutadana i en un context de recuperació de la cultura popular, naixia la Momerota. És una figura festiva amb cap de bou, cos de mulassa i banyes que ruixen amb foc. Tres anys després, per Les Santes de 1982, apareixia la seva filla, molt semblant a ella. També és entremaliada, treu la llengua i provoca corredisses allà on va. Ambdues tenen ball propi i van acompanyades d’un grup de grallers i un altre de tabalers. Participen en el Carnestoltes mataroní, en festes de barris, en altres ciutats quan hi són convidades i, a Les Santes, en els seguicis. I si la Momerota protagonitza l’Escapada a negra nit del 25 de juliol, la Momeroteta ho fa al Correguspira de la tarda del 26, i exerceix d’amfitriona d’altres figures i comparses de foc. Per cert, aquest any tenim més celebracions! L’altra figura de foc infantil de la ciutat, el Dragalió, fa 15 anys! I l’acte en què les dues figures participen i conviden, el Correguspira, ja en fa 20 que existeix! Us animem molt especialment a venir al Corresgupira d’enguany per gaudir junts de tots aquests aniversaris!

Fou el dia 25 de juliol de l’any 1772 quan una comitiva mataronina anà a Sant Cugat del Vallès a recollir part de les relíquies de les Santes, després de dècades de ser reclamades per la ciutat pel seu origen mataroní. La seva arribada va ser un acte molt celebrat a la ciutat, ja que en aquell moment posseir les relíquies d’un sant equivalia a tenir prestigi i protecció, i a més a més comportava cohesió social i era un signe d’identitat. A partir d’aquell moment, les Santes anirien desplaçant el patronatge de la Mare de Déu de l’Ascensió i de Sant Desideri. El 27 de juliol de l’any 1772 es va celebrar l’ofici en el seu honor i, a partir de l’any següent, també la processó. Aquest fou l’inici del que seria la Festa Major actual. La devoció popular per les Santes anà en augment i l’any 1835 la ciutat rep finalment la totalitat de les relíquies de les Santes. L’any 1848, enmig de l’Ofici del dia 27 de juliol, hi ha la primera interpretació musical de la Missa de les Santes, obra de mossèn Manuel Blanch. És un element singular de Mataró i una prova més de l’estima a santa Juliana i santa Semproniana. L’any 1852, després de la celebració d’un referèndum popular, són declarades patrones de Mataró.