Presentació
La Família Robafaves són els Gegants institucionals de Mataró. Està formada pel gegant Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta, i el seu marit, en Maneló. Normalment la Família Robafaves va acompanyada dels Nans, divuit en total.
En Robafaves té la seva pròpia llegenda sobre l’origen del seu nom. De les diverses variants hi ha la història que descriu Joan Amades al seu llibre Gegants, nans i altres entremesos: “Una vegada els Gegants de Mataró varen anar a Argentona i quan, ja acabada la festa, tornaven cap a casa, els portadors es varen enamorar d’unes precioses faves que verdejaven en un camp proper a la carretera. No podent resistir la temptació, varen abandonar els ninots enmig del camí i es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves, que varen amagar sota la panxa del Gegant; feren conxorxa amb el flabioler i li digueren que anirien a mitges, però que no els descobrís. La gran parella va entrar a Mataró, un estol de mainada els va rodejar i amb molta insistència els va demanar que ballessin. Els geganters es resistien, ja que amb la sobrecàrrega que portaven no els venia bé de ballar; mentre ballaven, amb els sotracs les faves varen anar caient per terra. L’admiració i la broma foren grans, i des d’aleshores va quedar el mal nom de Robafaves al pobre Gegant, que no hi tenia cap culpa”. Els Nans, que normalment sempre acompanyen la Família Robafaves precedint-los en les comitives, actualment són divuit: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer seriós, el Macer rialler, el Follet, l’Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet, en Jonàs, en Mataties i en Biada. Són molt propers als petits, sempre amb corredisses i balls, saludant i fent simpàtics ensurts als nens i nenes que es van trobant. La Família Robafaves surt poc durant l’any. Només ho fa en festes molt assenyalades o en invitacions de compromís. És per Les Santes, Festa Major de Mataró (del 25 al 29 de juliol), que els Gegants esdevenen protagonistes absoluts de la festa: surten al carrer a totes hores, en llargues cercaviles, exercint d’amfitrions, presidint actes, ballant, observant i essent observats, admirats, tocats amb veneració… surten a primera hora, a mig matí, havent dinat, al vespre, a mitjanit i fins i tot de matinada, gaudint i fent gaudir de la festa. Hom els acompanya amb alegria, balls i salts, al compàs de melodies creades expressament per la comunió entre mataronins i els seus Gegants. Són els últims a ballar quan acaben els actes festius, i cada cop que són a punt d’entrar a casa seva, l’Ajuntament, els ciutadans, i sobretot els infants, encara criden a ple pulmó que no en tenen prou!, i els demanen que no parin de ballar una i una altra vegada.
Una mica d’història
Els Gegants de Mataró són dels anomenats històrics, perquè estan documentats des de fa segles. La primera nota escrita data de finals del segle XVII, quan els gegants eren propietat de la Confraria de la Minerva, la qual els feia sortir per la celebració de Corpus. Amb la crònica que conservem de l’arribada de les monges Caputxines a Mataró l’any 1741 hi ha citada per primer cop la notícia d’una tercera figura, un gegantó. A finals d’aquest segle els gegants ja participaven a les processons del 27 de juliol, dedicades a les Santes. En un relat detallat del Baró de Maldà de l’any 1799 trobem una descripció dels tres gegants, i esmenta el nom Manueló com a fill de la parella, un fet molt curiós i distintiu en el panorama geganter català. A principis del segle XIX els Gegants deixen de tenir presència a la ciutat, segurament a causa de diversos fets històrics. L’any 1848 és molt especial per a la ciutat de Mataró: s’estrena la primera línia de ferrocarril de la península, i mossèn Manuel Blanch escriu i estrena la Missa de Glòria per a solistes, cor i orquestra, la qual se celebra des de llavors cada 27 de juliol a la basílica de Santa Maria. Cinc anys després es restableixen les figures, i aquesta vegada la parella té una filla. La Toneta és l’única gegantona a la Catalunya de l’època. És el començament dels gegants institucionals, a càrrec de l’Ajuntament, i participen en nombroses festes cíviques. L’any 1888 trobem documentat per primer cop el nom del nostre gegant, en Robafaves. Al llarg de la segona meitat del segle XIX comencem a trobar mencions sobre la comparsa de nans que sol acompanyar els gegants (la primera referència és del programa oficial de la Festa Major de 1864, reproduït íntegrament a la publicació Pensament Marià de la Costa de Llevant del 26 de juliol de 1921). Cap a finals de segle els nans són 6, i fins i tot són requerits per participar en festivitats de poblacions veïnes. L'any 1922 els nans passen a ser 9 amb la incorporació de dos macers i d’en Patufet, que arriba a Mataró en tren la tarda del 25 de juliol.
Després d’alguna reforma que no va agradar, l’any 1930 els gegants prenen l’aspecte amb què els coneixem actualment: en Robafaves té l’aparença de Jaume I, i la Geganta i la Toneta vesteixen en consonància. Cap a meitats del segle XX en Quirze Perich acompanya els gegants al so del flabiol i el tamborí, una sonoritat que també ha perviscut fins ara i n’és un factor singular dels nostres Gegants. El 27 de juliol de l’any 1950 hi ha un gran esdeveniment: el casament de la filla d’en Robafaves i la Geganta, la Toneta, amb en Maneló, fill dels gegants de Terrassa. Es recupera així la figura del gegantó que teníem documentat a Mataró des de feia un segle i mig. Pel que fa als nans, durant els anys cinquanta pateixen canvis d’aparença i creixen en nombre fins a 13. Els portadors dels nans ballaven quan rebien una moneda dels infants. La recaptació anava destinada als portadors dels gegants i dels mateixos nans. Després vénen uns anys de deixadesa i crisi, tant pel que fa a les figures com a la Festa Major en general. Amb l’arribada de la democràcia, i de la mà d’un grup de joves del Foment Mataroní, es promou la recuperació i renovació de la festa i la cultura popular a la ciutat, i amb el lema “Les Santes: fem-ne Festa Major” s’impulsen els actes del programa de la festa amb gran participació i implicació ciutadana. Entre els anys 1980 i 1984 es tornen a produir innovacions en l’aspecte i vestuari de les figures, i els nans arriben a la quinzena amb la incorporació, l’any 1984, del Comte, en Carrau, el Pierrot i el Follet. Finalment l’any 1992 s’incorporen a la comparsa en Jonàs i en Mataties, donats per la Sala Cabanyes amb motiu de la celebració del 75è aniversari de la representació d’Els Pastorets de Mataró, i en Biada, donació del setmanari Capgròs l’any 1998, que commemora el 150è aniversari de la primera línia de ferrocarril impulsada pel mataroní Miquel Biada.
Música i balls
A la Família Robafaves i als Nans els acompanya la música del flabiol i el tamborí. Els Gegants i Nans sempre ballen i són plens de vida quan van en cercavila o transiten pel carrer. Com a balls propis tenen: el Ball de Grossos (en Robafaves i la Geganta): la Masurca d’en Borina del repertori de Quirze Perich. El Ball de Petits (la Toneta i en Maneló), el Xotis d’en Borina del repertori d’en Quirze Perich. El ball de Quatre (la Família Robafaves) de Carles Arabia. El ball de Nans (ball amb els quinze nans històrics: el Bufó, el Pagès, la Bruixa, el Macer Seriós, el Macer Rialler, el Follet, l’Arlequí, el Xinès, la Mulata, el Comte, el Moro, en Carrau, la Vella Blava, la Vella Verda, en Patufet); la Polca d’en Borina del repertori d’en Quirze Perich. La Rumbeta dels Nans Nous (ball amb els tres últims nans incorporats a la comparsa, cessió d’entitats privades: en Jonàs, en Mataties i en Biada) d’Alba Pujol.
La colla
L’any 1984 s’aproven al Ple municipal les Bases i Reglaments del Gegants de Mataró. En aquest document s’hi reflecteix el tarannà dels nostres gegants i de la colla que els posa els peus, que vetlla per la dignitat de les figures i per mantenir i propiciar l’estima i admiració que la Família Robafaves desperta a mataronins i forans. La colla està formada per 28 portadors dels Gegants (7 adults per figura) i 45 portadors de Nans (2,5 nens o nenes per figura). Els membres de la colla es reuneixen cada dimecres al vespre al seu local de Can Marfà per debatre i compartir temes i punts de vista dels gegants i de la colla. Els flabiolaires també es troben cada dimecres per assajar.
