Presentació
La Momerota i la Momeroteta són mare i filla, i es tracta de figures de foc amb cap de bou i cos de mulassa. Tenen una aparença similar, però la Momeroteta és més petita i treu la llengua. Ambdues són portades per dues persones que les fan córrer, saltar i ballar. Tenen dos punts de foc a les banyes, i normalment hi cremen carretilles i titanis.
Tant la Momerota com la Momeroteta es caracteritzen per tenir un caràcter entremaliat i transgressor. La Momerota surt per Carnestoltes i, igual que la Momeroteta, per Les Santes, festes de barris de Mataró i participacions en actes a d’altres ciutats sempre que l’Ajuntament i la colla ho creguin oportú.
Una mica d’història
La Momerota va ser la primera figura que s’afegí a la Família Robafaves i els Nans amb els inicis de la democràcia, amb la idea de restituir bestiari que ja havia existit a Mataró. Al Costumari català Joan Amades feia referència que amb el nom “momerota” a Mataró es designava els objectes estranys i extravagants, i suposa que igual que a Canet hi havia hagut una figura anomenada Momerota, a Mataró també n’havia existit una que empaitava i engrescava la gent amb corredisses i foc.
No és fins l’any 1882 que trobem una referència documental de l’existència d’una momerota a Mataró, a la publicació El Clamor de la Marina del 19 de febrer de 1882, i vincula la seva existència a la celebració del Carnestoltes. La Momerota és la primera figura de foc que recupera la ciutat amb l’arribada de la democràcia, l’any 1979. Fou presentada oficialment per la Festa Major d’aquell any. La figura és fruit de la iniciativa popular del moment, quan un grup de ciutadans s’engrescaren a recuperar i renovar el patrimoni festiu de la ciutat i Les Santes, la Festa Major de Mataró. L’any 1981 la figura passa a ser patrimoni de la ciutat. La Momeroteta va néixer l’any 1982. La testa d’ambdues figures foren construïdes per Boris Ruiz.
Música i balls
L’acompanyament musical de les momerotes és per una banda el so de les gralles i per l’altra el ritme dels tabals, aquest últim més propi de les participacions de les figures en correfocs.
El ball propi de la Momerota té música d’Assumpta Valls, i el de la Momeroteta és de Toni Oliveras. La coreografia dels dos balls és de Montse Calsapeu.
La colla
Momeroteta, i els músics que acompanyen les figures són un grup de grallers per una banda i un grup de tabalers per l’altra. Depèn del tipus d’acte en què participen les momerotes les acompanyaran uns músics o bé uns altres, normalment en actes protocol·laris o cercaviles de lluïment hi actuen els grallers, i en correfocs de nit els tabalers.
Els membres de la colla es reuneixen al seu local de Can Marfà cada dimarts al vespre, i els músics assagen un cop a la setmana.
