El mural de Les Santes és una obra fidel a l’estil que caracteritza en Mohamed L’Ghacham. La seva obra reprodueix escenes quotidianes en les que ens hi podem reconèixer.
Per a l’artista és important establir, a través de la seva obra, un diàleg amb la gent que la veu. És la seva manera d’interactuar amb les persones. A través de la seva obra cerca situacions realistes que bé podrien ser una fotografia o un record personal, i això mateix ho trobem en el mural de Les Santes. L’escena principal està formada per dos joves i una persona més gran, i sembla que conversin sobre un tema rellevant, com podria ser algun aspecte de Les Santes. La imatge ens recorda una sobretaula, un moment distès, familiar, un diàleg entre generacions. Les Santes hi són presents a través de diversos elements: hi trobem que el noi jove duu posada la samarreta de Les Santes 2008, l’any del cartell de Martí Anson en què la samarreta, amb els colors esportius que identifiquen Mataró, es va convertir en un símbol de pertinença al “club Les Santes” en què es converteix la ciutat els dies de Festa Major. Al moble també hi ha les figures que reprodueixen les comparses mataronines. Hi trobem en Robafaves, la Toneta, la Momerota, la Momeroteta i una Diablessa. Són les figures de goma que formen part d’una col·lecció de gegants i figures a nivell de Catalunya, i que cada any l’associació cultural ...i15! ha anat produint fins tenir totes les comparses institucionals de la ciutat.
A la paret de l’habitació hi trobem un cartell de Les Santes que, de fet, és extraordinari. Es tracta del cartell de Les Santes de 1936, obra del cartellista mataroní Francesc Bas Espuny. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol d’aquell any, aquest cartell no va arribar a veure la llum. L’any 2013 un exemplar del cartell va ser donat al Museu Arxiu de Santa Maria, que el va mostrar durant uns dies i l’ha incorporat al seu fons dedicat a Les Santes. Aquesta escena amb el cartell penjat a la paret, doncs, no és possible que existeixi. És un símbol de totes les coses i situacions que l’arribada de la guerra van fer desaparèixer o es van haver de mantenir ocultes. I d’altra banda és un diàleg obert entre un cartell i grafisme del passat amb un cartell i obra artística del present.
Al mural també hi trobem, a la part superior, una referència molt concreta al barri de Rocafonda. Es tracta d’una garlanda amb els números 304, que fan referència a les tres últimes xifres del codi postal del barri i que ha popularitzat el jugador de futbol Lamine Yamal. El jugador del Futbol Club Barcelona també és originari de Rocafonda i quan marca un gol ho celebra dibuixant amb els dits aquestes tres xifres. L’artista ha volgut compartir així l’orgull de pertinença al barri, que també li han transmès veïns i veïnes, i molta quitxalla.
Han estat onze dies de feina intensa. Hi ha hagut els treballs preparatius, l’aparició intermitent de la pluja i la interacció contínua de la gent del barri. L’artista ha compartit sessions amb les escoles que l’han visitat, i ha atès tothom que li ho ha demanat. Mohamed L’Ghacham ha fet un mural per al barri, i fins i tot n’ha tingut en compte el cromatisme que li és propi. La seva obra passa a formar part del paisatge urbà de la ciutat, i alhora s’ha convertit en el cartell i la gràfica de la Festa Major de Mataró, amb la que conviurem durant Les Santes, els dies més intensos i emocionants de l’any per a molts mataronins i mataronines.
El cartell és una fotografia del mural, feta per Sergio Ruiz. És important que es vegi que està a la via pública, al barri de Rocafonda de Mataró, cromàticament integrat als colors de l'entorn. S'ha escollit una tipografia que recorda a les que s'utilitzaven en el món del cartellisme dels anys 30 del segle passat, com una referència i complicitat amb el cartell del 1936. L'artista ha treballat el cartell conjuntament amb l'estudi de disseny gràfic Punts·Volats de Mataró.
