Símbol, prestigi i devoció: el "desvetllament" de les Santes en el context del barroc català

L'Estrena | Acte institucional

Dimarts 19 de juliol / 18 h / Ajuntament de Mataró

Primer acte del programa de la Festa Major

Aquest any se’n compleixen 250 de l’arribada de les relíquies de les Santes a Mataró. Aprofitem aquesta efemèride per convidar la doctora en història de l’art Maria Garganté Llanes perquè participi en la part institucional del primer acte de la Festa Major i disserti sobre el vessant patrimonial, artístic i religiós de la instauració del patronatge de les santes patrones de la ciutat, santa Juliana i santa Semproniana.

El Mataró florent del segle XVIII, tot cercant signes d'identitat, reivindicà el patronatge d'unes Santes que sentia com a pròpies i a la fi, l’any 1772, aconseguí que part de les relíquies de Juliana i Semproniana entressin muralles endins. Aquest fet disparà els indicadors de la devoció i marcà el tret de sortida de la història d’una festa que esdevindria la principal de la ciutat.

A la Catalunya del Barroc, el patrocini protector de sants i màrtirs assolia la seva plenitud en aconseguir-ne relíquies. Institucions religioses, pobles, ciutats i particulars maldaven per obtenir-les, ben segurs dels beneficis que les restes materials de sants i santes dispensaven als seus tenidors. 

Moltes ciutats i viles com Mataró van obtenir-ne, perquè en la mentalitat de l’època posseir relíquies era un segell de prestigi i una garantia de protecció. A més, comportava la cohesió de la comunitat sota el patronatge d’una advocació religiosa i, conseqüentment, la celebració de noves solemnitats festives.


A continuació l'Herald, acompanyat dels Flabiolaires, sortirà cap al davant de la porta de l'Ajuntament per començar la Proclama de la Festa Major.

Tipus d'activitat:

També et pot interessar…