El Desvetllament Bellugós
Parlar del Devetllament Bellugós és parlar de la màgia d’una nit de Santes mataronina. És parlar de la comunió entre milers de persones amb els quatre gegants més estimats de la ciutat: la Toneta, en Maneló, la Geganta i en Robafaves. Segurament és impossible explicar els sentiments que es viuen en aquest moment… per saber-ho, cal ser a la Riera un 25 de juliol i viure un Desvetllament Bellugós.
Fa uns quaranta anys, els gegants vivien uns temps de canvis i va sorgir la idea de fer una sortida nocturna que suposés trencar amb la seriositat que els gegants tenien fins llavors. Els dubtes s’esvaïren aviat, quedant palès que la dignitat dels gegants estava garantida. Tot anava prenent forma. Es va determinar que trenta minuts havia de ser el temps per arribar a la plaça de Santa Anna i, en acabat, fer el camí invers; i calia passar una tarda comptant les passes per quadrar el temps i saber on calia estar en cada moment. Però un cop resolt això, faltava resoldre un últim interrogant: la música.
En primera instància es va contactar amb l’orquestra Patinfanjàs de Solsona, que va declinar la proposta. I va ser llavors quan es va veure que la solució ja es trobava a Mataró. I es que des de l’any 1980 venia a tocar per les Santes una banda valenciana: la Societat Musical Mestre d’Ors de Gaianes. No sols van acceptar la proposta, sino que va ser el seu director, en Santiago Vicent, qui va proposar per l’acte un pasdoble composat per Gustavo Pasqual Falcó: “El Bequetero”, una melodia que es feia servir per les festes de moros i critians de la localitat de Cocentaina. I va quallar tan fort que l’any següent es va arribar a provar amb una altra música però no va durar ni cinc minuts. El Bequetero es convertia així en l’himne oficiós de la ciutat.
La banda valenciana va ser l’ànima musical fins que cap a l’any 1998 s’hi sumava l’Agrupació Musical del Maresme. A partir de l’any 2004, la banda mataronina va sortir acompanyada per altres conjunts: la banda de Joves Músics de Mollet (2004), la Banda Romàntica del Saladar (2005 i 2006) i la Banda Mestre Montserrat de Vilanova i La Geltrú (2007), fins que el 2008 ja va aparèixer en solitari. Amb una excepció: l’any 2015 la Banda de Gaianes va tornar a Mataró per celebrar l’any “i 15!”.
I aquest petit gran espectacle sorgeix any rere any des del 1983, amb cinc excepcions:
-1993 i 1994. Degut a les obres del pàrquing de la plaça de Santa Anna, el recorregut varia anant Riera amunt i carrer d’Argentona fins la cruïlla amb el caminet de les Vinyes
- 1996. Se suspèn per les obres a la Riera. Això provocà que, d’una manera espontània, fos la ciutadania la que prengués la iniciativa i fes un Desvetllament Bellugós popular mentre els gegants restaren immòbils a l’Ajuntament.
- 2020 i 2021. La pandèmia de la Covid-19, va aturar el món i obligà a suspendre els actes de la Festa Major.
El ritual
A dos quarts de dotze del 25 de juliol, amb una puntualitat britànica, la Família Robafaves surt de la casa gran. Fora, milers de persones els aclamen. Tres cops de bombo i… esclata la Riera! Els gegants s’alcen, “El Bequetero” comença a sonar, la gent s’ajup per comptar els compassos fins a 15 i tots plegats salten alhora corejant una música que no pararà mentre els gegants desfilin fins a la plaça de Santa Anna. Una alegria col·lectiva es desferma la primera nit de Santes mentre la Família Robafaves giravolta incansablement amb els geganters i geganteres parant atenció al seu voltant.
I trenta minuts després, en Robafaves i família arriben al punt de trobada i conviden a vi i galetes. Les safates de galetes i les botes de vi es barregen amb la música d’un grup que, durant una hora - ni més ni menys - amenitzarà l’espera mentre es recuperen forces abans de la pujada. En acabat, mitja hora més de música, suor i catarsi col·lectiva seguint el mateix ritual camí de l’Ajuntament. Un ritual que, per més repetitiu que sigui, voldríem que fos etern.
En arribar, els gegants van entrant un a un. L’últim, l’altiu Robafaves, s’ajeu per entrar a reposar. Amb ell, la banda segueix tocant fins que, al so d’un cop de bombo, para la música de cop.
A partir d’aquest moment, la Momerota inicia l’Escapada des del vestíbul… però això és un altre capítol d’una nit que per molts, s’acabarà amb la sortida del sol i s’inicia el compte enrere per un any que es farà llarg fins al proper 25 de juliol.
Avui fem un acte de reconeixement als qui fa quaranta anys van imaginar el desvetllament nocturn dels gegants. I gràcies a ells i elles, continuarem escoltant incansablement “El Bequetero”, continuarem ajupint-nos per saltar ben amunt, continuarem comptant fins a 15… i cridant ben fort: Glòria a les Santes!
Colla dels Gegants i Nans de la Ciutat de Mataró
Mataró, a 15 dies del Desvetllament Bellugós de les Santes 2023
