El pasdoble que ha esdevingut“himne”
JOAN ANTONI BARON I ESPINAR
Alcalde de Mataró

Data: qualsevol dia de l’any que hi hagi quelcom per celebrar. Lloc: qualsevol indret d’arreu del món on s’ajuntin més de dos mataronins i mataronines. Fets: individus comptant fins a quinze, ajupint-se i cantant “El Bequetero”. Antecedent: Nit del 25 de juliol, la Família Robafaves balla per la Riera, envoltada de milers i milers de persones que compten fins a quinze i s’ajupen mentre la banda toca i torna a tocar “El Bequetero”.

Dates, situacions i llocs ben diferents. I un fet similar: “El Bequetero” convertit en “himne” festiu de la ciutat de Mataró. Poc podia pensar en Gustavo Pascual Falcó que el seu pasdoble acabaria sent adoptat pels mataronins i mataronines com a símbol de festa i de celebració. Foren altres músics valencians, els de la banda de Gaianes, els qui portaren i popularitzaren a la nostra ciutat el pasdoble del músic de Cocentaina de qui aquest any se celebra el centenari de la seva mort.

“El Bequetero”, com “Paquito el chocolatero” també de Gustavo Pascual, ha entrat a formar part del corpus de Les Santes, en una demostració palpable que la festa la construeixen els ciutadans i ciutadanes que incorporen a la tradició nous elements que acaben sent també tradició. Hi ha qui opina que les festes populars són immobilistes i responen a motivacions arcaiques que res tenen a veure amb la realitat actual. Que vinguin i que vegin com precisament les festes populars, la mateixa cultura popular, evoluciona de manera contínua, en un procés de destil·lació que deixa de banda els elements que ja no interessen la gent, manté els més singulars i incorpora els que per decisió popular la ciutadania creu que han de formar-ne part.

I per això, perquè la festa és viva i Les Santes ens importen, fa temps vàrem decidir que el “El Bequetero” es convertiria en una mena d’himne no oficial dels mataronins i mataronines. Un “himne” per celebrar el que som: una ciutat que s’estima les tradicions, però viva i oberta al món, inquieta i capaç de sumar a les nostres tradicions nous elements que ens enriqueixen com a col·lectivitat.

Una ciutat que entén que la festa, que Les Santes, són una gran ocasió per reivindicar la convivència i la civilitat. Una festa construïda per molta gent i que volem per a tothom. Per als mataronins i mataronines perquè és la nostra festa i per als que ens vulguin acompanyar en aquest exercici compartit de ciutadania.

És temps doncs de tornar al carrer, de comptar fins a quinze, d’ajupir-se, de cantar al ritme de “El Bequetero” i de mil músiques més, i de cridar amb la rauxa necessària i el seny imprescindible:

Glòria a Les Santes.
Que tingueu, que tinguem tots i totes, una molt bona Festa Major.

Les Santes en moviment
SERGI PENEDÈS I PASTOR
President de l'Institut Municipal d’Acció Cultural

Com el cartell de Les Santes ens fa veure, Les Santes són moviment. Durant uns dies tot és un anar i venir, i nosaltres ens movem per anar d’un lloc a un altre, per mirar, per escoltar, per cantar i per ballar. Els dies de Les Santes no només els gegants giravolten i fan volar els seus vestits i capes: tot gira al nostre entorn, les persones, les imatges, els sons, els gustos… tot passa a càmera ràpida mentre ho vivim, mentre ho recordem.

Les Santes són moviment: moviment de les comparses; del dia i de la nit; moviment d’aigua i foc, de mans i peus i moviment de les nostres tradicions, que també es mouen en el temps, es mantenen i les fem créixer. Nosaltres fem la festa, i al celebrar-la, alguna cosa es mou en nosaltres, ens sacseja, ens emociona i en gaudim.

Vivim la festa amb alegria, amb pressa, amb neguit per abastar-ho tot i no perdre’ns res.

Aquí teniu un programa d’activitats que de ben segur us animarà a moureus, a sortir, a mirar, ballar, participar… a fer moure, un any més, les nostres Santes, la nostra festa..

A punt per Les Santes
COMISSIÓ DE LA FESTA MAJOR

Ja fa alguns mesos que es va celebrar el primer Plenari de la Comissió de Festa Major d’enguany i, no podia ser d’una altra manera, des de l’IMAC se’ns va parlar de la crisi que ens està tocant viure i de la repercussió que això podia tenir en la nostra festa. Davant de l’inevitable retall de pressupost, se’ns demanava imaginació, optimització de recursos i idees per aconseguir que els mataronins i mataronines poguéssim tenir un programa de Les Santes com el que teniu a les mans. Va ser a partir d’aquell moment que la maquinària de les diferents comissions es va posar en marxa. Darrere d’aquest programa hi ha multitud de reunions i hores d’esforç per perfilar cada acte fins al més petit detall. No és una tasca fàcil, i de vegades costa entendre que innovar no és transgredir o sortir-se del guió.

Potser falten peces noves per no encarcarar la màquina de les idees? No ho sabem, el fet és que aquest programa és sempre motiu de crítiques i esperem que també d’elogis.

Ara ja està tot a punt per tornar a rebre Les Santes. En el programa hi descobrireu novetats, com el canvi d’escenari del concert del dia 26, l’oferta de després dels focs artificials o la sessió de música per després del No n’hi ha prou!

També hi trobareu actes de celebració d’aniversaris, com el 20è de la Ruixada o el centenari del naixement de Gustavo Pascual Falcó, compositor del “El Bequetero”, la peça més arrelada al Desvetllament bellugós i, de retruc, a la nostra festa.

Tant de bo aconseguim que durant aquests dies deixem de banda mots com crisi, atur, hipoteques, arribar a final de mes… i ens omplim la boca de focs, castells, flabiol, faixa, pergamí, fogonada, tabals, cursa, aigua, carretilla, cremat, escenari…

I el matí del dia 30, quan tothom hagi cridat que No n’hi ha prou! i acabi l’Espetec final, els mataronins descansarem fins l’any vinent tot aprenent dels errors i orgullosos de la feina feta.

A Mataró parlar de Les Santes és fer-ho d’una festa que comporta feina, intensitat i dedicació, però també és parlar d’una passió que creix any rere any, i que tots hem de fer més forta. Des de la Comissió, des del carrer o des de sota la capa de la Geganta. Glòria a Les Santes!

La Ruixada, 20 anys

A la majoria de mataronins la celebració d’aquests 20 anys de la Ruixada ens fa sentir alguna cosa a la panxa, per petita que sigui. Seria interessant tenir dades exactes de la quantitat de primers petons i declaracions que ens van fer sentir poetes per una nit, dels primers contactes amb cossos gairebé nus i molls, dels inicis de relacions i, fins i tot, infidelitats! que ha provocat l’última part de la matinada del dia 25 de juliol... La Ruixada celebra 20 anys amb tots aquests moments i molts altres gravats en la seva història. És un acte que va més enllà de ser una discoteca La Ruixada, 20 anys mòbil regada amb aigua. És curiós recordar que aquest acte va néixer d’una prohibició. En aquell temps el consistori va haver de prendre una decisió important: no podia ser que durant la Nit boja els veïns llencessin aigua des dels balcons, perquè les figures en patien les conseqüències. Evitar el crit unànime dels que cada any demanàvem aigua a tort i a dret va ser un repte important. Per sort, la imaginació d’un grup de mataronins va fer que l’any següent naixés una Ruixada tímida, amb dos aspersors i un equip de música de dos altaveus a la plaça de l’Ajuntament. El primer any van anar-hi quatre gats; a partir del segon any, l’acte va agafar una força que ha fet que actualment s’hagi convertit en un autèntic clàssic de Les Santes. La música de la Ruixada té una personalitat pròpia, amb temes clàssics que sonen cada any i altres que s’allunyen del que trobem cada setmana a les discoteques. Un espectacle de llum, so i audiovisual, cuidat fins a l’últim detall, és la part més visible. I tampoc no hi ha faltat la innovació contínua en els aparells que llencen l’aigua, que ha col·laborat a fer aquest esdeveniment encara més espectacular. Tot això ha fet que en aquests 20 anys molts ajuntaments ens hagin visitat per imitar la Ruixada a diverses poblacions del país.
Avui la Ruixada ja forma part de la ciutat.
Aquest any de celebració, tornem-nos a mullar!

La Momerota fa 30 anys

La Momerota va ser la primera figura de foc que la ciutat va recuperar després de la instauració de la democràcia, dins el moviment de recuperació de la Festa Major de Mataró al carrer promogut per un grup de ciutadans inquiets. Va aparèixer el 25 de juliol de 1979. La colla de la Momerota, formada per portadors i músics, és l’encarregada de perpetuar el caràcter trangressor i brivall que des de sempre ha definit la comparsa.

Històries de Les Santes

Tot preparant el castell de focs artificials d’enguany,
ens hem preguntat des de quan se celebra
aquest acte dins el programa festiu de Les Santes.
I Les Santes, des de quan se celebren a Mataró?

Les celebracions festives dels pobles i ciutats es remunten molts segles enrere. La incorporació d’elements festius com a símbols de la nostra col·lectivitat ha anat canviant amb el temps, i les primeres referències escrites en què apareixen actes i elements festius són dels temps medievals, i estan lligats a les processons de corpus. Al segle XVII les figures adquireixen una especial rellevància en les celebracions populars, i al segle XVIII la seva presència queda fixada en celebracions cíviques i religioses, amb especial protagonisme de les festes entorn del patró o patrona de la localitat. L’any 1772 les relíquies de santa Juliana i santa Semproniana van fer estada a Mataró, i a partir d’aquest moment la gent va demostrar-hi una gran devoció. Però no va ser fins l’any 1852 que el Vaticà les va oficialitzar com les santes patrones de la ciutat.

D’altra banda, pel que fa als castells de focs, podem explicar que l’invent xinès de la pólvora va començar a evolucionar cap a una intencionalitat artística al segle XIII. La pirotècnia va ser introduïda a Europa pels musulmans, i al segle XIV hi ha les primeres referències documentades de la seva utilització en l’àmbit festiu català.

No és fins a la segona meitat del segle XIX que trobem escrits sobre la festa major i els focs d’artifici. L’Arxiu Municipal de Mataró ens ha facilitat els primers documents que referencien la celebració del castell de focs de la nit del 27 de juliol dins el programa de Les Santes.

Descarregables:

La Costa de Llevant 1899
El Eco de la Costa 1869
El Mataronés 1879
Diario de Mataró y su comarca 1909
El Liberal 1919
Focs 1891
Semanario de Mataró 1889